peuades

Peuades damunt s’arena, si vens…

em trobràs

balllant de puntes…

damunt d’aquesta roca.

Caminar, deixar peuades, perseguir un somni. Què pot moure a una persona a deixar-ho tot i enfrontar-se al camí? Sense sebre cert que trobarà en arribar, amb un miratge com a objectiu. Supós que hi ha alguna a cosa a dintre, molt en el fons, que et diu que qualsevol cosa serà millor. El que no saben aquesta gent és que el camí no és planer, està ple de sorra, de sed, de mentides, de mort … i en arribar no sempre trobes palmeres, ni aigu.

Si vens, em trobaràs.

Ballant de puntes damunt d’aquesta roca.

“14 kilómetros” una pel.lícula que no vos podeu perdre, bé, tal vegada es darrer minut si que vos el podeu perdre. Ja em contareu.

Reflexió

Fa ja molt de dies, i molt de somnis, que no m'aturava una estoneta a pensar, a mirar al meu alrededor, i no precisament les coses que m'envolten sinò els sentiments. I ara quan torn a obrir els ulls veig que per sort voltrus seguiu allà. La única cosa que em decep és que a part de voltrus, que evidentment vull trobar sempre que obri els ulls, tot segueix més o menys igual.

Tal vegada és que no he triat el camí adequat per empendre el vol, tal vegada esperar a que passin les coses no és la solució. Tal vegada donar una pasa no seria tan perillós ni tan dramàtic, segurament després simplement hauria de donar una altra.

Tal vegada...

Cap de setmana premianenc...

... de sobrassada amb mel!!!

in-fusió

Sálvese quien pueda!