tardor

Tal vegada tornar a escriure no em va gens malament...

tal vegada tornar a cercar poesia a través de sa càmara m'ajuda a respirar...

tal vegada aquesta sigui sa darrera...

... o sa primera.

(tornam a començar)

colors, sensacions, ... somnis???

Avui el blau del cel no podria ser més blau,

ni el verd dels arbres,

ni el groc del sol,

avui el tacte de l'arena no podria ser més suau,

ni l'aigu podria ser més fresca...

... avui les teves besades no podrien ser més tendres.

pensaments d'un fosquet estrany...

el cap se me'n va... i vull brillar com fa ara una estoneta brillava el sol però les circumstàncies em torben els pensaments.

Per què? no ho entenc... qui està triant a dit els nostres futurs? qui està decidint sense cap tipus de mesura les nostres (no)felicitats?

QUI?...

PER QUÈ?...

(... la teva llum em tranquilitza... un poc...)

Ja és primavera...

... però segueixen caiguent fulles al meu interior.

Ja torna a escalfar el sol...

... però jo encara tenc les mans fredes.

Ja és primavera...

... però la rosa encara és fosca.

Ja torna a escalfar el sol...

...

vertigen

... algun dia haurem de saltar a la piscina...

... o no...

i els dies segueixen passant...

Ones i vent fan dels nivulats un rellotge de sal.

... avui es fosquet es canta en brasiler, i es beu en forma de tè...

Un any més

... i ja en són 30...

I el sol es ponia, tranquil, amb la certesa de que l'endemà tornaria a visitar aquell paratge. El vianant tornava a casa, també tranquil, sabent que el sol tornaria a desaparèixer darrera el mar platejat...

Fa fred...

... a sa platja el mes de gener...

però els seus colors són càlids i la seva calma t'abraça mentres el sol se'n va a dormir.