skip to main | skip to sidebar

Favàritx

dimecres, 14 de novembre del 2007

Més còdols, però aquests més foradats...


Al cor del remolí,
intemporal,eterna,
carn permanent, oferta
als embats durs del vent
de la fugacitat,

i no solament viva
pàlpit de pètal, fèrtil,
flor tu mateixa, roca,
memòria de la mel
al paradís dels símbols.

Narcís Comadira.
Publicat per Favàritx

1 comentari:

Anònim ha dit...

Açò, què és? una pedra per llevar calls gegants o un formatge de forats una mica passat?

16 de novembre del 2007, a les 21:13

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Arxiu del blog

  • ►  2010 (8)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (1)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de març (2)
    • ►  de febrer (2)
    • ►  de gener (1)
  • ►  2009 (8)
    • ►  de novembre (1)
    • ►  de maig (2)
    • ►  de març (3)
    • ►  de gener (2)
  • ►  2008 (32)
    • ►  de desembre (3)
    • ►  de novembre (1)
    • ►  d’octubre (2)
    • ►  de setembre (4)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (4)
    • ►  de maig (4)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de març (4)
    • ►  de febrer (5)
    • ►  de gener (3)
  • ▼  2007 (14)
    • ►  de desembre (3)
    • ▼  de novembre (7)
      • Aràcnid
      • "El ojo que todo lo ve"
      • En petit ja té un any!
      • Una imatge val més que mil paraules.
      • Més còdols, però aquests més foradats...
      • Còdols
      • a sa vorera...
    • ►  d’octubre (4)

Dades personals

Favàritx
Visualitza el meu perfil complet

enllaços

  • xalandria
  • ccalcarea
  • david i laura
 
contador de visitas