La vida de un pájaro en vuelo
la vida de un amanecer
la vida de un crío
de un bosque y de un río
la vida me ha hecho saber.
La vida del sordo y del ciego
la vida que no sabe hablar
la del triste loco
la que sabe a poco
la vida me ha hecho soñar.
La vida voraz que se enreda
la vida que sale a jugar
la vida consciente que queda
la vida que late en el mar.
La vida que brota de un muerto
la vida que no se murió
la de los desiertos
la de un libro abierto
la vida me ha hecho cual yo.
La vida que alumbra en el trueno
la vida final de un adiós
la vida goteando de un seno
la vida secreta de un dios.
La vida que pende de todo
la vida de cada emoción
la vida en exceso
la vida de un beso
la vida me ha hecho canción.
Silvio Rodríguez.
2 comentaris:
Això deu ser Lluriach, no? Parlant d'aquest nom, m'han dit que en Guiem i n'Ariadna han tingut un fiet i li han posat de nom Llurianch...me sembla un nom guapo.
Besitos,
Marta
Marta,
em sap greu dir-t'ho, però Lluriac s'escriu així, sense h final; i sí, ja ha nascut.
Cris,
amb cada foto que penges i els comentaris que hi adjuntes, demostra una gran sensibilitat poèticoartística. Segueix així.
Només una cosa: volem veure fotos noves amb més freqüència.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada