Bon Nadal!

El temps passa i noltrus li anam al darrera. Les coses comencen i s'acaben, com els anys. I a la vida, com als llibres i a les pel.lícules, hi ha finals més feliços, finals més tristos, a vegades fins i tot finals que no semblen finals...

El 2008 s'acaba i és casi inevitable fer balanç, i posar dins una capsa els records que volem guardar. Emocions, llàgrimes, cançons, imatges, somriures, abraçades, olors... un caramull de coses que algun dia treurem d'un calaix, espolsarem, i ens faran veure que gràcies a elles vam créixer i ens vam conèixer un poquet més.

Encara no sé quin final tindrà aquest any, però el que sí sé és que hauré de cercar una capsa ben grossa per poder tancar-lo, gràcies a tots per ajudar-me a omplir-la!!

Bones festes, i bon any 2009!!

darrera la finestra...

... mirant com passen les hores, mirant com passen el dies. Mirant com passa la gent.

Mirant, sempre mirant.

vacances a l'hivern...

Sa lluna...

... fa una estoneta.

A so na cassana.

Sol d'octubre...

... nedades de tardor!

Els fars...

... ara sí, ...ara no, ...ara sí, .... ara...

emocions?

dues gotetes d'aigu

... el sol i la lluna...

                                                                                                    ... na laia i na maria ...

                                                                                       

...setembre

setembre...

tatatero

D'aire càlid i content
es respira sa flairança
i es primers rajos de sol
reporten dolça gaubança.

es carrer tot just desperta
i ja es beslluma sa festa
envaint nítidament
matinera llum xalesta.

Mentre es perfumen ses cases
amb sabor de tradició,
mos desvetla amb alegria
es fabioler amb es tambor.

... anirem tos a sa plaça,
però primer dins es pati,

haurem de ben berenar
coca bamba i xocolati

Sortirem en es portal,
veurem passar sa colcada...
Ha arribat un altre cop
sa nostra festa estimada!

Lluís Sintes.

Molt bones festes de la Mare de Déu de Gràcia!!!!

Sa lluna ...

Puesto que ignoras lo que te reserva mañana, puedes darte el permiso de ser feliz hoy.
Toma un cántaro de vino, siéntate a la luz de la luna y bebe pensando en que mañana quizás la luna te busque inútilmente.

Omar Khayyam en el S. XI

Aprenent a volar...

Me importa un pito que las mujeres tengan los senos como magnolias o como pasas de higo; un cutis de durazno o de papel de lija. Le doy una importancia igual a cero, al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco o con un aliento insecticida. Soy perfectamente capaz de soportarles una nariz que sacaría el primer premio en una exposición de zanahorias; ¡pero eso sí! y en esto soy irreductible no les perdono, bajo ningún pretexto, que no sepan volar.

Oliverio Girondo.

... i es per açò que li vaig demanar a la gavina que em deixés les seves ales...

Ni mala sort, ni bona sort...

... simplement sort.


Hi havia una vegada un homu que vivia en un petit poblet de la Xina i tenia una casa al camp amb un petit estable.

Un dia quan va entrar a l'estable va trobar un cavall menjant de la seva palla , tots el veïns li van dir que tenia molta bona sort d'haver aconseguit un cavall així i ell els hi va respondre: ni bona sort ni mala sort, el temps dirà. Aquell mateix dia al vespre el cavall se'n va anar i tots els veïns li van dir que tenia molta mala sort perquè havia perdut el cavall i ell els hi va respondre: ni mala sort ni bona sort, el temps dirà. Uns dies després el mateix cavall va tornar però aquesta vegada acompanyat de set cavalls amics seus, i tots van quedar a l'estable. Els veïns quan ho van veure li van anar a dir que tenia molta sort de que hagués tornat el cavall i tan ben acompanyat, ell els hi va dir: ni bona sort ni mala sort, el temps dirà.

Passats uns dies el fill d'aquell homu va decidir domar aquell cavall tan polit que havia arribat a ca seva, se li va pujar damunt i en una embranzida del cavall va caure a terra i es va rompre els dos braços i les dues cames. Els veïns en assabentar-se de la notícia van anar a veure l'accidentat i li van dir al pare que tenia molta mala sort de que el cavall hagués tirat al seu fill, ell els hi va respondre: ni mala sort ni bona sort, el temps dirà.

A l'endemà va passar per el poble l'exèrcit xinés reclutant tots els joves per anar al front, quan van entrar a la casa d'aquell homu i van veure el fill tot ferit van decidir que no podia anar a lluitar contra l'enemic, salvant-se així d'una mort quasi segura. Els fills del veïns en canvi si que van ser reclutats. Quan l'exèrcit ja se'n havia anat el veïns, plorosos, van anar a veure l'homu i li van dir que tenia molta bona sort de que el seu fill hagués caigut del cavall...

... sabeu que els hi va respondre ell?

De tornada a Menorca...

... primera cerveseta de s'estiu en es Paupa.

... i orgia musical!

Garota de Ipanema, Yuri y los Cosmonautas, Mara del Alar, me llaman calle, me llaman calle, me llaman calle,... me llaman calle...

Ah! i na Bebe, no l'anava a dir però total plou igual.

Més Formentera

Orgia de blaus!!!!

comença el relat... Posidonia Festival

Posidonians son los habitantes de Posidonia.

Posidonians son los seres que viven en el ecosistema de Posidonia.

Posidonians aman la planta Posidonia, las playas bonitas y el mar lleno de vida.

Posidonians son personas de cualquier tipo y cualquier lugar, son los usuarios del sitio web y participantes del Posidonia Festival en Formentera pero no solo eso: son toda las personas que quieren conectarse de alguna manera con el Posidonia Festival y buscan otras personas como ellos.

Posidonians pueden usar este sitio web para comunicarse entre ellos y con los visitantes del sitio web, compartiendo experiencias, ideas, opiniones, objectivos, etc.

Posidonians son una comunidad basada en la responsabilidad e indipendencia de cada participante, que es el único resèponsable por lo que el/ella dice o hace.

Posidonians sóu voltros!!!

Fosquet de maig...

... al port de Maó.

Què plourà?

Només si obrim l'aixeta...

Nyam, nyam...

Primavera, a les fosques.

M'estima, no m'estima, m'estima...

Benvingut!

solitari

a les fosques...

A vegades les formes vénen donades però les pots canviar segons la llum que hi posis. Com tot.

"once"

Una petita mostra de com fer una peli amb tretze cançons, una petita mostra de com fer una peli amb una guitarra vella, una petita mostra de com fer una peli amb quatre sentiments...

Una petita mostra de com fer una bona peli.

Reparto: Glen Hansard, Markéta Irglová, Hugh Walsh, Gerry Hendryck

Director. John Carney

Productor: Martina Niland

Duración: 01:25:00

Género: Drama

País: Irlanda

Distribuidora: Avalon Films

dilluns capvespre

Camins, revolts de sal i pedra, ses meves mans s'aferren al volant. El colors, ocres, del final d'un altre dia m'acompanyen; també l'Adriana Calcanhoto.

El rajos de sol s'amaguen, la mar està tranquil.la.

Torn cap a casa.

peuades

Peuades damunt s’arena, si vens…

em trobràs

balllant de puntes…

damunt d’aquesta roca.

Caminar, deixar peuades, perseguir un somni. Què pot moure a una persona a deixar-ho tot i enfrontar-se al camí? Sense sebre cert que trobarà en arribar, amb un miratge com a objectiu. Supós que hi ha alguna a cosa a dintre, molt en el fons, que et diu que qualsevol cosa serà millor. El que no saben aquesta gent és que el camí no és planer, està ple de sorra, de sed, de mentides, de mort … i en arribar no sempre trobes palmeres, ni aigu.

Si vens, em trobaràs.

Ballant de puntes damunt d’aquesta roca.

“14 kilómetros” una pel.lícula que no vos podeu perdre, bé, tal vegada es darrer minut si que vos el podeu perdre. Ja em contareu.

Reflexió

Fa ja molt de dies, i molt de somnis, que no m'aturava una estoneta a pensar, a mirar al meu alrededor, i no precisament les coses que m'envolten sinò els sentiments. I ara quan torn a obrir els ulls veig que per sort voltrus seguiu allà. La única cosa que em decep és que a part de voltrus, que evidentment vull trobar sempre que obri els ulls, tot segueix més o menys igual.

Tal vegada és que no he triat el camí adequat per empendre el vol, tal vegada esperar a que passin les coses no és la solució. Tal vegada donar una pasa no seria tan perillós ni tan dramàtic, segurament després simplement hauria de donar una altra.

Tal vegada...

Cap de setmana premianenc...

... de sobrassada amb mel!!!

in-fusió

Sálvese quien pueda!

un més...

I ara què farem els dissabtes migdia?

i els dia 6 de setembre mentres fan el pregó a la plaça?
i els dissabtes de Gràcia?
i els fosquets de s'estiu a la terrassa?

Tot nou... o no.

Nou any, nous aires, nous propòsits...
... jo mateixa.

(nou refredat)