Ni mala sort, ni bona sort...

... simplement sort.


Hi havia una vegada un homu que vivia en un petit poblet de la Xina i tenia una casa al camp amb un petit estable.

Un dia quan va entrar a l'estable va trobar un cavall menjant de la seva palla , tots el veïns li van dir que tenia molta bona sort d'haver aconseguit un cavall així i ell els hi va respondre: ni bona sort ni mala sort, el temps dirà. Aquell mateix dia al vespre el cavall se'n va anar i tots els veïns li van dir que tenia molta mala sort perquè havia perdut el cavall i ell els hi va respondre: ni mala sort ni bona sort, el temps dirà. Uns dies després el mateix cavall va tornar però aquesta vegada acompanyat de set cavalls amics seus, i tots van quedar a l'estable. Els veïns quan ho van veure li van anar a dir que tenia molta sort de que hagués tornat el cavall i tan ben acompanyat, ell els hi va dir: ni bona sort ni mala sort, el temps dirà.

Passats uns dies el fill d'aquell homu va decidir domar aquell cavall tan polit que havia arribat a ca seva, se li va pujar damunt i en una embranzida del cavall va caure a terra i es va rompre els dos braços i les dues cames. Els veïns en assabentar-se de la notícia van anar a veure l'accidentat i li van dir al pare que tenia molta mala sort de que el cavall hagués tirat al seu fill, ell els hi va respondre: ni mala sort ni bona sort, el temps dirà.

A l'endemà va passar per el poble l'exèrcit xinés reclutant tots els joves per anar al front, quan van entrar a la casa d'aquell homu i van veure el fill tot ferit van decidir que no podia anar a lluitar contra l'enemic, salvant-se així d'una mort quasi segura. Els fills del veïns en canvi si que van ser reclutats. Quan l'exèrcit ja se'n havia anat el veïns, plorosos, van anar a veure l'homu i li van dir que tenia molta bona sort de que el seu fill hagués caigut del cavall...

... sabeu que els hi va respondre ell?