Fa ja molt de dies, i molt de somnis, que no m'aturava una estoneta a pensar, a mirar al meu alrededor, i no precisament les coses que m'envolten sinò els sentiments. I ara quan torn a obrir els ulls veig que per sort voltrus seguiu allà. La única cosa que em decep és que a part de voltrus, que evidentment vull trobar sempre que obri els ulls, tot segueix més o menys igual.
Tal vegada és que no he triat el camí adequat per empendre el vol, tal vegada esperar a que passin les coses no és la solució. Tal vegada donar una pasa no seria tan perillós ni tan dramàtic, segurament després simplement hauria de donar una altra.
Tal vegada...
Tal vegada és que no he triat el camí adequat per empendre el vol, tal vegada esperar a que passin les coses no és la solució. Tal vegada donar una pasa no seria tan perillós ni tan dramàtic, segurament després simplement hauria de donar una altra.
Tal vegada...
1 comentari:
Reflexió II: Avegades ens pensam que totes les coses continuen igual i no som capaços de veure com es mouen a gran velocitat. La vida no és estàtica de manera que no sempre cal anar a cercar les coses bones, aquestes coses sempre hi seran independentment del lloc on siguem, depèn simplement de noltros. Per cert, aquests 14 km d'ahir a la nit bé es mereixen un altre post, no?
Que passis un bon dia.
Laura
Publica un comentari a l'entrada