A través de sa barrera...

Cap de Favaritx

Aquí s'acaba el món, o tal vegada
comença, i el llenguatge de les pedres
és un recer misteriós i lúcid
per repensar la vidar i estimar-la.
Aquí s'atura el temps i només resta
l'interrogant del mar, la desmesura
que empetiteix el gest, o bé l'exalta.
Llum i més llum en una orgia d'ecos,
mar i més mar per esculpir a les roques
rostres, senyals,enigmes i preguntes,
sempre distants i sempre comprensibles.
l'u i el divers s'esbalcen i es confonen
pels farallons dels anys, mentre una noia
de pits nus i de cuixes esveltíssimes
vinguda no sé d'on, s'apropa, lenta,
brandant amb la mà estesa algun missatge.

Miquel Martí i Pol.